El cicle migratori de C. cardui ha estat un gran misteri fins fa molt poc, i encara ara queden molts interrogants que caldrà anar responent amb noves recerques i molta paciència. Tot i aixi, les expedicions que hem fet aquest 2009 han ajudat a entendre algunes coses.
Se sabia que aquesta papallona arriba cada any al sud d'Europa per la primavera, procedent del continent africà. Que es reprodueix en aquesta vasta regio, i que la descendència, que emergeix a començaments d'estiu, marxa aleshores cap el nord d'Europa per reproduir-se allà.
Lògicament, s'assumia - pero només s'assumia-, que les papallones que neixen al centre i nord d'Europa durant l'agost marxen cap a l'Africa per escapar de l'arribada del fred, com fan també els ocells migradors, tancant aixi el cicle.
De fet, a diferència de la gran majoria de les papallones que tenim a Catalunya, C. cardui no és capaç d'entrar en diapausa durant l'hivern i, per tant, necessita aquesta estatègia de migracio continua per evitar una mort segura quan les temperatures són massa baixes per permetre el desenvolupament en organisme poiquilotèrmic.
D'aquesta manera, la població es va desplaçant latitudinalment al llarg de la temporada, aconseguint arribar en el moment just al lloc adient per trobar les plantes nutricies (nèctar pels adults i cards i malves per les larves) en el millor estat possible, i les temperatures òptimes per al desenvolupament dels estadis immadurs. Es una estratègia de moure's continuament per evitar unes condicions inhospites i aprofitar unes condicions favorables pero efímeres.
Quedaven, pero, moltissims interrogants sobre aquest esquema general. Per exemple, mai no s'havien identificat les àrees d'origen precises dels migradors africans: als llibres de referència només sortien expressions vagues del tipus "nord d'Africa". D'altra banda, encara que l'arribada al sud d'Europa a la primavera (i a l'estiu al centre i nord d'Europa) ha estat observada i documentada moltissims cops, no passa el mateix amb la suposada migracio de retorn cap el continent africà a finals d'estiu... de fet, pràcticament no s'han documentat moviments cap el sud i no se sabia absolutament res del que passava a Africa, particularment durant la tardor i hivern.
Si no s'observen vols cap el sud, com si passa a la primavera amb els vols cap el nord, és realment cert que les papallones tornen cap a Africa a finals d'estiu? No podria ser que es tractés d'una espècie que es dispersa i colonitza de forma oportunista noves àrees cada any, pero que després paga aquest "excés" amb la mort ineludible de milions d'exemplars quan arriba el mal temps?
L'objectiu de l'expedició de primavera era tractar de confirmar sobre el terreny les àrees d'origen dels migradors que ens arriben cada any a la primavera i que tan clarament es detecten amb els comptatges del BMS. La situació d'aquestes àrees l'haviem pronosticada a partir d'un treball fet amb l'Anna Avila i la Marta Alarcon, combinant les tècniques que s'utilitzen per localitzar l'origen de les entrades de pols africana en suspensio i les dades del CBMS sobre les arribades migratories de C. cardui.
De fet, el nostre treball es basava en la idea que C. cardui, com també passa amb molts ocells i altres insectes migradors, aprofita els corrents d'aire favorables en alçada (uns centenars de metres per sobre el nivell del mar), per fer les migracions. Dit en altres paraules, els migradors de primavera ens arriben aprofitant les entrades de masses d'aire africà, que s'associen a unes situacions meteorologiques concretes (p. ex. quan hi ha una depressio peninsular o una depressio atlàntica). El treball, publicat al Journal of Animal Ecology el 2007 (Migration of the painted lady butterfly, Vanessa cardui, to north-eastern Spain is aided by African winds. Journal of Animal Ecology 76, 888–898), identificava tres àrees font, una de les quals a la regio del Marroc situada al sud de Marrakech, entre el Gran Atlas i l'Anti Atlas.
Per aquelles coses que passen, va coincidir que l'expedicio la vam fer la millor temporada de Cynthias dels darrers 50 anys com a minim... i vam trobar el que buscàvem i molt més. Una petita parcel.la de 1,8 ha on vam estimar que hi havia hagut unes 170.000 erugues, de les quals 150.000 havien completat el cicle amb èxit i estaven emergint aleshores. Aixo va ser al costat de Taroudant, des d'on escric ara, i que a partir d'aquell glorios 28 de març s'ha convertit en l'epicentre dels peregrinadors que fem la "ruta de la Cynthia".
Aixo és una altra historia, pero el que va ser important de la troballa és que confirmava les nostres prediccions i que definia, amb precisio per primer cop, el lloc concret on s'originen les Cynthias que ens arriben a la primavera. Vam tornar a Catalunya el 30 de març, i el 5 d'abril arribaven en massa les primeres migradores, coincidint amb una situacio de llevant que duia vents favorables. Totes les evidències indicaven que les nostres hipotesis eren correctes, i que les Cynthias utilitzen els vents favorables per fer les migracions. Possiblement aixo els permet recorrer una distància d'uns 1000-1500 km en només un parell de dies o no gaire més.
