dijous, 29 d’octubre del 2009

Cynthies atropellades i cueretes oportunistes

Avui dijous és dia de tornada. Hem de ser a Marràqueix abans de les set de la tarda però la nostra intenció és arribar-hi abans.

Sortim de Taroudant ben d'hora per poder passar per la Vall del Paradís. De camí cap a Agadir trobem moltes Cynthies creuant la carretera. En Constan para un moment per buscar malves entre els tarongers. Jo em dedico a fotografiar una Cynthia atropellada per il·lustrar l'elevada mortalitat d'aquest insecte a les carreteres.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Mentre espero en Constan, assegut dins el cotxe, puc veure una parella de cueretes blanques (Motacilla alba) menjant les papallones mortes a la carretera i esquivant hàbilment l'intens trànsit . També observo un bitxac a punt de llançar-se a la carretera però que s'espanta en veure en Constan que torna.

Mentre li explico les meves observacions a en Constantí les cueretes tornen a actuar. I al cap d'un moment el tímid bitxac ens deixa bocabadats amb per l'habilitat amb què s'emporta una papallona. Al llarg de la carretera cap a Agadir tornem a veure parelles de cueretes i algun bitxac oportunistes.

Vorejem Agadir per la ronda que va cap al port i enfilem la carretera d'Essaouira. Al cap de pocs quilòmetres trobem el trencant d'Immouzé. La carretera comença a enfilar-se per una vall plena d'argans i un riu d'aigues cristal·lines. Estem als contraforts de l'Atles que moren al mar. La terra té contrastades tonalitats beix i vermelloses.

A la part alta de la vall, poc abans de canviar de carena els argans són substituïts per ginebrons i els fons de vall cultivats són plens d'oliveres i garrofers. El mateix paisatge que varem trobar abans d'ahir prop d'Igherm. I com allà, els garrofers florits són envoltats per núvols de Cynthies.

Per tot arreu hi ha papallones. Creuant la carretera, perseguint-se, libant les flors dels garrofers. Continuem per una carretera que s'ens fa eterna fins arribar a la N8 cap a Marràqueix.

Després de dinar al mateix restaurant de carretera a Imi-n-Tanoute on varem parar a la primavera continuem camí pendents del GPS. Volem parar al punt 32 on fa uns mesos vàrem fotografiar un avi i un burro sobre un tapís de malves.

Quan hi arribem ens n'adonem de la duresa del periode estival. Tot just trobem una petita clapa que resisteix.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Condueixo amb compte respectant les senyals de trànsit doncs hi ha controls de policia a tot arreu. Entrant a Chichaoua redueixo a 80, després a 60. Fem un bon tros a 60 km i quan sembla que ja s'acaba el poble veig una parella de policies que creuen la carretera. No semblen estar fent cap control sinó més aviat que surten d'algun restaurant.

Un d'ells aixeca la mà per aturar-nos:

- Bon dia
- Bon dia
- Anava vostè molt ràpid. Aqui la velocitat màxima...
- Si si ja ho sé! 60 km/h! I és impossible que anés més ràpid perquè estic mirant tota l'estona el comptakilòmetres!
- No, aqui no, era a l'entrada del poble que anava ràpid...
- Ni a l'entrada del poble ni hòsties! és impossible. A més vostè no té radar ni res!

Discutim. La cosa s'escalfa. En Constan surt del cotxe indignat. Els dos policies diuen alhora: Doucement! doucement!

Finalment ens tornen els papers i ens diuen que continuem amb compte. Accelero per marxar d'allà ràpidament. La carretera fa pujada. Sembla que deixem el poble. Anem renegant de la policía marroquí i especulant sobre la vida sexual de l'agent que ens ha aturat quan de cop i volta, al canviar de rasant, veiem un altre control i un senyal de 60 km/h. Hem caigut a la trampa!

Aquest cop no hi ha res a fer. Porten radar i anàvem a 70....

- Bon dia
- Brrr...
- Anava vostè a 69 km/h i ....
- Sí, ja ho sé i què!?
- La multa es de 400 DH
- No els tinc...
- Què té?
- li dono 100 DH.
- D'acord.
- Em pot donar una còpia de la multa?
- Si vol la multa haurà de pagar els 400.
- Deixem-ho còrrer.

I llestos. El policia s'embutxaca els calerons i aquí no ha passat res.

Continuem cap a Marràqueix i passem pel punt 34 per fer unes fotografies comparatives . Ni rastre de la verdor de primavera. Tot és sec i brut.

Arribats a lloc tornem el cotxe a l'agència. Els demanem que ens tornin els 50 DH doncs el dipòsit no és buit. Ens diu que no vindrà de 50 DH. Diem que pel taxi al centre i finalment ens en tornen 20.

Anem cap al riad on vaig passar la primera nit. És el més economic dels que conec i el més casolà doncs hi viu una familia sencera.

Sopem a la plaça per celebrar el final del viatge. Demà marxem a primera hora.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada