El punt 24 un any després

Avui fa una setmana aterràvem a l'aeroport de Girona després de passar 17 dies i recòrrer prop de dos mil quilòmetres per terres marroquines. El que inicialment havíem planejat com una excursió de setmana santa per l'Atles es va acabar convertint en una nova expedició Cynthia en tota regla. La possibilitat de revisitar el punt 24 un any després va fer que avancéssim la nostra marxa una setmana. D'aquesta manera tindríem temps suficient d'explorar la vall del Souss abans de dirigir-nos cap al nord per fer el trèkking, objectiu inicial del viatge.

Així doncs vàrem aterrar a Marràqueix el diumenge 21 de bon matí. Esperavem que les papallones ens rebrien a peu de pista tal i com ho havíen fet un any abans a l'andana de l'estació de tren. Però no va ser així. Potser perquè era massa d'hora o potser perquè el cel estava una mica tapat. Tocava esperar. I l'espera va durar un parell de dies llargs.

La primera observació la vàrem fer el dimarts 23 prop de l'aeroport d'Essaouira, no massa lluny de la costa. Es tractava d'un individu aparentment nou que reposava en una zona d'argànies amb compostes i asfodels florits. Aquell mateix dia cap al tard vàrem observar unes desenes d'individus fent hill-toping en unes dunes litorals al nord d'Agadir. Ens va canviar la cara.

From Cynthia Marroc Primavera 2010

D'Agadir ens varem dirigir a Sid Ifni fent una incursió al Parc del Souss Massa. De Sid Ifni vàrem desfer camí fins a Tiznit per enfilar-nos des d'allà fins a Tafraoute on varem passar un parell de dies en què vam aprofitar per visitar les gorges d'Aït Mansour i Timguilcht. De Tafraoute a Taroudant passant prop d'Agadir vam creuar dos cops la Vall del Souss en poques hores. A Taroudant hi varem arribar un dissabte a la tarda. L'endemà era dia 28, just un any després que trobéssim el punt amb la densitat més alta de Cynthies mai observada.

Al llarg d'aquests dies havíem pogut observar tots els estadis i comportaments observables (exceptuant la còpula). Migracions, hill-toping, baralles de mascles, femelles ponent ous, erugues de totes mides, masses de Cotessia i fins i tot crisàlides! Només ens faltava trobar una zona d'emergència com la que l'any passat vam observar al punt 24. I el punt 24 estava només a uns pocs quilòmetres.

From 2010_Primavera_Marroc

Però també haviem tingut temps de fer-nos una idea de les grans diferències entre aquest any i l'any passat. Diferències a nivell meteorològic. Si bé es cert que molta gent ens deia que aquest any havia plogut més també afirmàven que aquesta pluja s'havia concentrat als darrers mesos i que feia només una setmana que havia començat a fer bon temps. Al llarg del nostre recorregut vam poder revisitar 7 dels 33 punts mostrejats l'any anterior. El que cridava més l'atenció és que en molts d'ells encara hi restaven els cards secs de la temporada passada. Els nous, quan hi eren, no els arribàven ni a la sola de la sabata.

	From 2010_Primavera_Marroc

Així doncs sembla que la combinació explosiva de l'any passat va ser deguda a un hivern de temperatures suaus i una pluja molt ben repartida espaialment i temporal (d'octubre a gener). Sembla que aquest any l'hivern ha sigut més fred i les pluges (on ha plogut) s'han concentrat al mes de febrer.

	From 2010_Primavera_Marroc

El dia 28 es va aixecar amb un vent considerable. Després d'esmorzar vam fer camí cap al punt 24. Ni una papallona a la carretera. Només els brins de palla que perdia el camió del davant. La primera impressió en baixar del cotxe va ser l'exhuberància de la vegetació. Molt més alta que l'any anterior. La segona la intensa calor que ja feia a les 10 del matí. Només començar a caminar s'ha aixecat un adult ben gastat. Trobem els primers nius a les malves. L'oued baixava tant ple que vam tenir que descalçar-nos per creuar a l'altre costat. I a l'altre costat el matei. Nius i erugues. Curiosament només a les malves que si bé són abundants constitueixen una part molt reduïda de la vegetació disponible. Això sí, cap malva sense la seva eruga. Aquestes es trobaven en diferents estadis tot i que predominaven les grans. Cap Cotessia. A les mates espinoses no quedava cap resta de les crisàlides de l'any anterior i que a l'octubre encara resistien, però Bingo! en vam trobar una de nova! La tercera en el que portavem de viatge!

	From 2010_Primavera_Marroc

Després de la confirmació que aquest any no seria com l'anterior vam redefinir l'objectiu del viatge. Ens quedaven tres dies abans de tornar a Marràqueix. No podiem esperar a que les erugues del punt 24 es convertíssin en crisàlides. Varem revisar les notes preses fins aleshores. Només haviem registrat dos episodis migratoris. Els dos als vessants de l'Anti Atlas al sud del Souss. La direcció dels individus indicava un mateix origen. Els voltants de Tiznit.

Dilluns 29 vam desfer camí fins a Tiznit, ciutat enmurallada al sud del oued Massa. De fet vam arribar-hi aviat i vam passar de llarg fins a Bouizakarne, passat el coll de Tizi Mighert a les portes del desert. Les observacions del dia van ser una mica desconcertants. Si bé cap al sud trobàvem més erugues aquestes eren a vegades més petites que a Taroudant. A Bouizakarne, el punt més meridional a què vam arribar només vam trobar algun niu buit. També cal destacar que en molts dels punts mostrejats, tot i estar provistos de cards o malves eshuberants no vam trobar res de res.

El dimarts el varem passar a Tiznit. Va ser al palmerar que hi ha al nord de la ciutat, concretament en un petit abocador prop de la porta Bab Tarwa que vàrem observar el major nombre d'individus adults en tot el viatge. S'observaven baralles entre mascles. Les poques malves que hi havia estaven arrebossades de nius i erugues. També algun Echium havia estat escollit. I sota una roca vam trobar la quarta crisàlida del viatge! En definitiva no era el punt 24 però va ser un bon final d'expedició.

From 2010_Primavera_Marroc

L'endemà tornàvem cap a Marraqueix. A partir d'aquí el viatge va transcòrrer pel nord de l'Atles. La presència de la Cynthia va ser ocasional. La majoria de malves i cards revisats estaven intactes. A diferència de l'any passat sembla que tota la zona del nord de l'Atles no haurà sigut colonitzada fins el mes d'abril, al mateix temps que la conca mediterrània. En el moment d'escriure aquestes linies ja han arribat els primers exemplars a Catalunya i Menorca. Segurament provenen directament del Souss.

No serà però fins a finals de primavera que podrem avaluar les conseqüències d'aquestes diferències observades a Marroc. Serà un bon any per a la Cynthia ? El temps ho dirà.

Podeu veure el mapa dels punts mostrejats i l'àlbum de fotos d'aquesta expedició als enllaços del menú lateral.