El cicle migratori de C. cardui ha estat un gran misteri fins fa molt poc, i encara ara queden molts interrogants que caldrà anar responent amb noves recerques i molta paciència. Tot i aixi, les expedicions que hem fet aquest 2009 han ajudat a entendre algunes coses.
Lògicament, s'assumia - pero només s'assumia-, que les papallones que neixen al centre i nord d'Europa durant l'agost marxen cap a l'Africa per escapar de l'arribada del fred, com fan també els ocells migradors, tancant aixi el cicle.
De fet, a diferència de la gran majoria de les papallones que tenim a Catalunya, C. cardui no és capaç d'entrar en diapausa durant l'hivern i, per tant, necessita aquesta estatègia de migracio continua per evitar una mort segura quan les temperatures són massa baixes per permetre el desenvolupament en organisme poiquilotèrmic.
D'aquesta manera, la població es va desplaçant latitudinalment al llarg de la temporada, aconseguint arribar en el moment just al lloc adient per trobar les plantes nutricies (nèctar pels adults i cards i malves per les larves) en el millor estat possible, i les temperatures òptimes per al desenvolupament dels estadis immadurs. Es una estratègia de moure's continuament per evitar unes condicions inhospites i aprofitar unes condicions favorables pero efímeres.
Si no s'observen vols cap el sud, com si passa a la primavera amb els vols cap el nord, és realment cert que les papallones tornen cap a Africa a finals d'estiu? No podria ser que es tractés d'una espècie que es dispersa i colonitza de forma oportunista noves àrees cada any, pero que després paga aquest "excés" amb la mort ineludible de milions d'exemplars quan arriba el mal temps?
L'objectiu de l'expedició de primavera era tractar de confirmar sobre el terreny les àrees d'origen dels migradors que ens arriben cada any a la primavera i que tan clarament es detecten amb els comptatges del BMS. La situació d'aquestes àrees l'haviem pronosticada a partir d'un treball fet amb l'Anna Avila i la Marta Alarcon, combinant les tècniques que s'utilitzen per localitzar l'origen de les entrades de pols africana en suspensio i les dades del CBMS sobre les arribades migratories de C. cardui.
De fet, el nostre treball es basava en la idea que C. cardui, com també passa amb molts ocells i altres insectes migradors, aprofita els corrents d'aire favorables en alçada (uns centenars de metres per sobre el nivell del mar), per fer les migracions. Dit en altres paraules, els migradors de primavera ens arriben aprofitant les entrades de masses d'aire africà, que s'associen a unes situacions meteorologiques concretes (p. ex. quan hi ha una depressio peninsular o una depressio atlàntica). El treball, publicat al Journal of Animal Ecology el 2007 (Migration of the painted lady butterfly, Vanessa cardui, to north-eastern Spain is aided by African winds. Journal of Animal Ecology 76, 888–898), identificava tres àrees font, una de les quals a la regio del Marroc situada al sud de Marrakech, entre el Gran Atlas i l'Anti Atlas.
De fet, el nostre treball es basava en la idea que C. cardui, com també passa amb molts ocells i altres insectes migradors, aprofita els corrents d'aire favorables en alçada (uns centenars de metres per sobre el nivell del mar), per fer les migracions. Dit en altres paraules, els migradors de primavera ens arriben aprofitant les entrades de masses d'aire africà, que s'associen a unes situacions meteorologiques concretes (p. ex. quan hi ha una depressio peninsular o una depressio atlàntica). El treball, publicat al Journal of Animal Ecology el 2007 (Migration of the painted lady butterfly, Vanessa cardui, to north-eastern Spain is aided by African winds. Journal of Animal Ecology 76, 888–898), identificava tres àrees font, una de les quals a la regio del Marroc situada al sud de Marrakech, entre el Gran Atlas i l'Anti Atlas.
From Cynthia Marroc Primavera 2009 |
From Cynthia Marroc Primavera 2009 |