El cicle migratori de Cynthia cardui: una historia fascinant i poc coneguda

El cicle migratori de C. cardui ha estat un gran misteri fins fa molt poc, i encara ara queden molts interrogants que caldrà anar responent amb noves recerques i molta paciència. Tot i aixi, les expedicions que hem fet aquest 2009 han ajudat a entendre algunes coses.

Se sabia que aquesta papallona arriba cada any al sud d'Europa per la primavera, procedent del continent africà. Que es reprodueix en aquesta vasta regio, i que la descendència, que emergeix a començaments d'estiu, marxa aleshores cap el nord d'Europa per reproduir-se allà.

Lògicament, s'assumia - pero només s'assumia-, que les papallones que neixen al centre i nord d'Europa durant l'agost marxen cap a l'Africa per escapar de l'arribada del fred, com fan també els ocells migradors, tancant aixi el cicle.

De fet, a diferència de la gran majoria de les papallones que tenim a Catalunya, C. cardui no és capaç d'entrar en diapausa durant l'hivern i, per tant, necessita aquesta estatègia de migracio continua per evitar una mort segura quan les temperatures són massa baixes per permetre el desenvolupament en organisme poiquilotèrmic.

D'aquesta manera, la població es va desplaçant latitudinalment al llarg de la temporada, aconseguint arribar en el moment just al lloc adient per trobar les plantes nutricies (nèctar pels adults i cards i malves per les larves) en el millor estat possible, i les temperatures òptimes per al desenvolupament dels estadis immadurs. Es una estratègia de moure's continuament per evitar unes condicions inhospites i aprofitar unes condicions favorables pero efímeres.

Quedaven, pero, moltissims interrogants sobre aquest esquema general. Per exemple, mai no s'havien identificat les àrees d'origen precises dels migradors africans: als llibres de referència només sortien expressions vagues del tipus "nord d'Africa". D'altra banda, encara que l'arribada al sud d'Europa a la primavera (i a l'estiu al centre i nord d'Europa) ha estat observada i documentada moltissims cops, no passa el mateix amb la suposada migracio de retorn cap el continent africà a finals d'estiu... de fet, pràcticament no s'han documentat moviments cap el sud i no se sabia absolutament res del que passava a Africa, particularment durant la tardor i hivern.

Si no s'observen vols cap el sud, com si passa a la primavera amb els vols cap el nord, és realment cert que les papallones tornen cap a Africa a finals d'estiu? No podria ser que es tractés d'una espècie que es dispersa i colonitza de forma oportunista noves àrees cada any, pero que després paga aquest "excés" amb la mort ineludible de milions d'exemplars quan arriba el mal temps?

L'objectiu de l'expedició de primavera era tractar de confirmar sobre el terreny les àrees d'origen dels migradors que ens arriben cada any a la primavera i que tan clarament es detecten amb els comptatges del BMS. La situació d'aquestes àrees l'haviem pronosticada a partir d'un treball fet amb l'Anna Avila i la Marta Alarcon, combinant les tècniques que s'utilitzen per localitzar l'origen de les entrades de pols africana en suspensio i les dades del CBMS sobre les arribades migratories de C. cardui.

De fet, el nostre treball es basava en la idea que C. cardui, com també passa amb molts ocells i altres insectes migradors, aprofita els corrents d'aire favorables en alçada (uns centenars de metres per sobre el nivell del mar), per fer les migracions. Dit en altres paraules, els migradors de primavera ens arriben aprofitant les entrades de masses d'aire africà, que s'associen a unes situacions meteorologiques concretes (p. ex. quan hi ha una depressio peninsular o una depressio atlàntica). El treball, publicat al Journal of Animal Ecology el 2007 (Migration of the painted lady butterfly, Vanessa cardui, to north-eastern Spain is aided by African winds. Journal of Animal Ecology 76, 888–898), identificava tres àrees font, una de les quals a la regio del Marroc situada al sud de Marrakech, entre el Gran Atlas i l'Anti Atlas.

From Cynthia Marroc Primavera 2009

Per aquelles coses que passen, va coincidir que l'expedicio la vam fer la millor temporada de Cynthias dels darrers 50 anys com a minim... i vam trobar el que buscàvem i molt més. Una petita parcel.la de 1,8 ha on vam estimar que hi havia hagut unes 170.000 erugues, de les quals 150.000 havien completat el cicle amb èxit i estaven emergint aleshores. Aixo va ser al costat de Taroudant, des d'on escric ara, i que a partir d'aquell glorios 28 de març s'ha convertit en l'epicentre dels peregrinadors que fem la "ruta de la Cynthia".

From Cynthia Marroc Primavera 2009

Aixo és una altra historia, pero el que va ser important de la troballa és que confirmava les nostres prediccions i que definia, amb precisio per primer cop, el lloc concret on s'originen les Cynthias que ens arriben a la primavera. Vam tornar a Catalunya el 30 de març, i el 5 d'abril arribaven en massa les primeres migradores, coincidint amb una situacio de llevant que duia vents favorables. Totes les evidències indicaven que les nostres hipotesis eren correctes, i que les Cynthias utilitzen els vents favorables per fer les migracions. Possiblement aixo els permet recorrer una distància d'uns 1000-1500 km en només un parell de dies o no gaire més.

Cynthies atropellades i cueretes oportunistes

Avui dijous és dia de tornada. Hem de ser a Marràqueix abans de les set de la tarda però la nostra intenció és arribar-hi abans.

Sortim de Taroudant ben d'hora per poder passar per la Vall del Paradís. De camí cap a Agadir trobem moltes Cynthies creuant la carretera. En Constan para un moment per buscar malves entre els tarongers. Jo em dedico a fotografiar una Cynthia atropellada per il·lustrar l'elevada mortalitat d'aquest insecte a les carreteres.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Mentre espero en Constan, assegut dins el cotxe, puc veure una parella de cueretes blanques (Motacilla alba) menjant les papallones mortes a la carretera i esquivant hàbilment l'intens trànsit . També observo un bitxac a punt de llançar-se a la carretera però que s'espanta en veure en Constan que torna.

Mentre li explico les meves observacions a en Constantí les cueretes tornen a actuar. I al cap d'un moment el tímid bitxac ens deixa bocabadats amb per l'habilitat amb què s'emporta una papallona. Al llarg de la carretera cap a Agadir tornem a veure parelles de cueretes i algun bitxac oportunistes.

Vorejem Agadir per la ronda que va cap al port i enfilem la carretera d'Essaouira. Al cap de pocs quilòmetres trobem el trencant d'Immouzé. La carretera comença a enfilar-se per una vall plena d'argans i un riu d'aigues cristal·lines. Estem als contraforts de l'Atles que moren al mar. La terra té contrastades tonalitats beix i vermelloses.

A la part alta de la vall, poc abans de canviar de carena els argans són substituïts per ginebrons i els fons de vall cultivats són plens d'oliveres i garrofers. El mateix paisatge que varem trobar abans d'ahir prop d'Igherm. I com allà, els garrofers florits són envoltats per núvols de Cynthies.

Per tot arreu hi ha papallones. Creuant la carretera, perseguint-se, libant les flors dels garrofers. Continuem per una carretera que s'ens fa eterna fins arribar a la N8 cap a Marràqueix.

Després de dinar al mateix restaurant de carretera a Imi-n-Tanoute on varem parar a la primavera continuem camí pendents del GPS. Volem parar al punt 32 on fa uns mesos vàrem fotografiar un avi i un burro sobre un tapís de malves.

Quan hi arribem ens n'adonem de la duresa del periode estival. Tot just trobem una petita clapa que resisteix.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Condueixo amb compte respectant les senyals de trànsit doncs hi ha controls de policia a tot arreu. Entrant a Chichaoua redueixo a 80, després a 60. Fem un bon tros a 60 km i quan sembla que ja s'acaba el poble veig una parella de policies que creuen la carretera. No semblen estar fent cap control sinó més aviat que surten d'algun restaurant.

Un d'ells aixeca la mà per aturar-nos:

- Bon dia
- Bon dia
- Anava vostè molt ràpid. Aqui la velocitat màxima...
- Si si ja ho sé! 60 km/h! I és impossible que anés més ràpid perquè estic mirant tota l'estona el comptakilòmetres!
- No, aqui no, era a l'entrada del poble que anava ràpid...
- Ni a l'entrada del poble ni hòsties! és impossible. A més vostè no té radar ni res!

Discutim. La cosa s'escalfa. En Constan surt del cotxe indignat. Els dos policies diuen alhora: Doucement! doucement!

Finalment ens tornen els papers i ens diuen que continuem amb compte. Accelero per marxar d'allà ràpidament. La carretera fa pujada. Sembla que deixem el poble. Anem renegant de la policía marroquí i especulant sobre la vida sexual de l'agent que ens ha aturat quan de cop i volta, al canviar de rasant, veiem un altre control i un senyal de 60 km/h. Hem caigut a la trampa!

Aquest cop no hi ha res a fer. Porten radar i anàvem a 70....

- Bon dia
- Brrr...
- Anava vostè a 69 km/h i ....
- Sí, ja ho sé i què!?
- La multa es de 400 DH
- No els tinc...
- Què té?
- li dono 100 DH.
- D'acord.
- Em pot donar una còpia de la multa?
- Si vol la multa haurà de pagar els 400.
- Deixem-ho còrrer.

I llestos. El policia s'embutxaca els calerons i aquí no ha passat res.

Continuem cap a Marràqueix i passem pel punt 34 per fer unes fotografies comparatives . Ni rastre de la verdor de primavera. Tot és sec i brut.

Arribats a lloc tornem el cotxe a l'agència. Els demanem que ens tornin els 50 DH doncs el dipòsit no és buit. Ens diu que no vindrà de 50 DH. Diem que pel taxi al centre i finalment ens en tornen 20.

Anem cap al riad on vaig passar la primera nit. És el més economic dels que conec i el més casolà doncs hi viu una familia sencera.

Sopem a la plaça per celebrar el final del viatge. Demà marxem a primera hora.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Taroudant

Dimecres el passem a Taroudant. Dia de descans. Ens llevem sense pressa i esmorzem a la plaça tot posant al dia els respectius quaderns de viatge. Havent esmorzat anem a buscar malves per a les orugues que ja s'ho han cruspit tot.

Anem als jardins de fora muralla i després d'una estona de no trobar res de res apareix el que buscàvem. En uns escosells amb arbres acabats de plantar hi creixen unes malves ben ufanoses. I són plenes d'orugues!

Per no trencar la tònica en pocs minuts apareix la nostra companya de viatge. Un parell d'exemplars ponent ous quan són tot just les deu del matí!

A l'hora de dinar uns turistes que tenim asseguts al costat ens pregunten si som catalans. Han vist la paraula "Aiguafreda" a la meva camiseta i em diuen que ho coneixen, que hi han estat, que és prop de Vic. Els dic que hi ha vàries Aiguafredes a Catalunya, que la de la meva samarreta és una cala de Begur. Resulten ser holandesos i coneixen prou bé el nostre país. Fins i tot parlen una mica de català. Ell ha actuat vàries vegades a la fira del Trapezi de Reus. Li pregunto si és trapezista i em diu que no, que és una mica pallasso.

Ens comenten que ahir varen veure moltes papallones en una zona coneguda com a Vall del Paradís. Demà hi passarem de tornada a Marràqueix.

A la tarda en Constan va a donar una volta pel mercat mentre faig la migdiada. En una parada fa una observació molt interessant. Venen feixos de malves i tots són plens d'orugues!

Sembla ser que totes les zones irrigades de la vall del Souss són plenes de malva. En aquesta época de l'any la zona fèrtil es redueix al conreus de regadiu i a zones ombrívoles. Zones ajardinades, camps amb blat de moro, userda i sota d'arbres fruiters com tarongers i oliveres.

Actualitzant el bloc i revisant el correu en un ciber de Taroudant

Garrofers carregats de papallones

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Havent esmorzat en una pastisseria a la plaça del poble deixem Tata seguint la carretera de Tiznit. Pocs quilòmetres despres trobem el trencant cap a Taroudant i Agadir. És una carretera secundària que creua l'Anti Atlas passant per la població d'Igherm.

El paisatge és molt desertic i l'absència de vegetació ens permet observar els plegaments espectaculars que formen les muntanyes. Fins i tot les acàcies són escasses aquí. En una de les parades per recollir Forsskaolea observem una àguila daurada remuntant una tèrmica. Què deu trobar per menjar aqui?

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Als fons de vall de les zones més engorjades hi trobem palmerars. Encara s'observa alguna Cynthia. No n'hem deixat de veure ni un sol dia!

Poc abans d'arribar a Igherm els palmerars són substituïts per olivars amb garrofers. El canvi és sobtat i segurament degut a un canvi de vessant. Fem una parada per prendre un tè en un poblet petit coronat per un castell enorme.

Mentre poso ordre als apunts en Constan va a donar un cop d'ull als olivars. Al cap d'una estona torna ben esverat. Vine! diu. I agafem el cotxe per baixar fins a prop del riu.

Mentre el segueixo començo a veure moltes papallones. No em diu que ha trobat exactament. Quan passem per vora l'aigua em diu: després t'ensenyaré un abeurador ple de Cynthies. Després d'un matí d'escasses observacions què hi pot haver millor que un abeurador ple de Cynthies?

L'interior del verger és totalment diferent dels olivars que hem explorat aquests dies. Per comptes de ser planer està aterrassat. Hi ha oliveres altes com roures centenaris. I entremig hi ha garrofers i magraners.

Arribem al peu d'un garrofer enorme. Un eixam de papallones l'envolta. Hi ha centenars de Cynthies atretes per la densa florida d'aquest arbre!

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Donem una volta per aquesta zona. Tots els garrofers que trobem florits tenen el mateix eixam de papallones envoltant-los. També hi ha papallones aturades al fang dels horts. I algunes persecucions entre mascles. Senzillament és impressionant!

Tornem cap al cotxe i continuem carretera avall. Hi ha més garrofers florits i la mateixa quantitat de Cynthies. La densitat de papallones és fins i tot més alta que als camps d'userda d'Aït Ben Haddou!

Al cap d'una estona els garrofers deixen pas a les argànies. Sota les argànies tot és sec. Les cabres s'enfilen als arbres per aconseguir per aconseguir les poques fulles tendres que hi queden.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Mentre baixem cap a la vall ens n'adonem de com ha canviat el paisatge amb el pas de l'estiu. Tots els cards són secs. No hi ha ni rastre d'aquells Echiums i Resedes tan tendres de la primavera. A primera vista la vall del Souss s'ha convertit en un desert per a les Cynthies.

Abans d'entrar a Taroudant ens aturem al punt 24. Aquest és el lloc on el mes de març varem trobar l'espectacular emergència de papallones. El sol ja és a punt de pondre's. L'aspecte del lloc és depriment. Un abocador amb totes les de la llei. De l'altra banda del oued ens arriba l'olor de plàstic cremat. No hi ha ni una planta verda. Tot és sec.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

A les mates espinoses encara hi ha les crisàlides buides que tant ens van emocionar fa uns mesos. Per davant nostre passa una Cynthia adulta. Sembla nova. La seguim.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

A la llera del oued hi ha unes mates d'Inula que unes poques papallones aprofiten. És sorprenent el canvi d'aspecte d'aquest lloc en set mesos.

Anem cap a l'hotel Taroudant al centre de la ciutat. Curiosament en el pati interior d'aquest hotel hi ha un bar on serveixen cervesa. És ple de marroquins que n'han fet més d'una.

Cynthies en la intimitat

Dilluns és dia de despedida. Els nostres companys han de ser a les cinc a Marràqueix. Però no ens en lliurarem fàcilment doncs encara volen fer unes darreres filmacions. Es per això que ens llevem a les sis del mati.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Després d'esmorzar fan unes preses al camí de sortida del palmerar. La Victòria em fa una entrevista ràpida i filma el bloc de notes i les aquarel·les. Sembla que ho posaran a la web del programa. M'ho podien haver dit divendres i així no m'hauria passat el cap de setmana passant per davant la càmara com aquell qui no vol la cosa...

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Fan unes darreres filmacions a la carretera i parem a Agz a fer benzina, inflar les rodes i comprar aigua. A la sortida del poble parem per despedir-nos. Ara que començava a entendre'ls... Ells encara volen parar a les mates d'Inula per fer les darreres preses. Arribaran a temps a Marràqueix?

Nosaltres agafem agafem el trencant cap a Tazenakht com varem fer el mes de març. Revisitem el punt 15 on hi ha tots els cards secs. La verdor de primavera ha deixat pas al groc tardoral. Quina diferencia!

Ens desviem cap a Foum Zguid i revisitem el punt 16 i un palmerar prop dels punts 17 i19. En l'oued que travessa el palmerar tornem a observar granotes caçantt Cynthies. Aquest cop una granota atrapa una Cynthia al vol! Tambe observem papallones sobre l'aloc (Vitex agnus-castus)
i libant una substancia de les fulles d'una mena de raim de moro.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Passem el gual que a la primavera estava desbordat (punt 18) i a uns 20 km de Foum Zguid, poc despres de passar Allogoum ens desviem a la dreta per agafar una pista que ens va assenyalar en Mohamed sobre el mapa la nit abans. Ens va dir que era una drecera per arribar fins a Tata i que el paisatge era molt mes bonic que per la carretera principal.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

La drecera ho deu ser per un 4x4 doncs amb el nostre petit Fiat Palio el cami s'ens fa llarguíssim. Passem diversos guals destrossats per les riuades i que hem de vorejar per guals imporvitzats uns centenars de metres riu amunt o avall. Ens trobem en una inmensa vall desèrtica només amb roques i alguna acàcia, vorejada pel Djebel Bani al sud i pel gruix de l'Anti Atlas al nord. En tota la tarda només ens creuem amb dos vehicles. Un d'ells un jeep de la policía:

- Bon dia, d'on sou? Siusplau els passaports. Cap on us dirigiu? Podeu obrir el portamaletes? Oh! què és tot això?
- Bon dia, aqui té els passaports. Anem cap a Tata. Són mostres de papallones. Estudiem les papallones. Som biòlegs.
- Ah, molt bé. Bon viatge.

Arribats a Akka Ighane tornem a trobar la carretera asfaltada. Ens parem en un palmerar quan el sol ja comença a caure. És ple de mascles marcant territori.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

La primera parella mascle-femella que veiem es para davant nostre en un tronc de palmera. El mascle dona cops a la femella amb les antenes. Canvien a les fulles d'una palmera petita. Altre cop el mateix ritual. Tornen a canviar de lloc. Sempre a una alçada de metre i mig de terra. Sembla que hi ha feeling.

Amb en Constan ens ho mirem a una distància prudent. Estarem de sort i podrem observar la còpula? Doncs si!! Sense acabar de creuren's-ho presenciem l'escena des d'una posició inmillorable. A uns dos metres de distància i amb els intensos rajos del sol ponent. Aquesta observació tanca el cicle que hem seguit tot l'any. Hem vist les Cynthies migradores, les hem vist ponent ous, creixent com a orugues, hem trobat milers de crisàlides, n'hem observat desenes d'enemics, hem vist els mascles barallant-se entre ells i cortejant les femelles i ara finalment observem la còpula: l'inici i el final de tot el cicle!

From Cynthia Marroc Tardor 2009

En Constan proposa esperar un parell de minunts doncs un cop enganxades s'hi poden passar tota la nit. Fem unes fotos de la feliç parella i continuem el nostre camí cap a Tata.

L'hotel Sahara no és el més luxós en el que he estat però després de passar el dia en aquella pista polsosa la dutxa em senta de meravella. El sopar al restaurant del costat és reconstituent: amanida marroquina, tagine de pollsatre amb olives i macedònia de dàtils amb plàtan i raïm.

Després de fer un tè observant el moviment del carrer anem a intentar descansar el que ens deixi la calor. Són les onze de la nit del 26 d'octubre i el termòmetre marca 26 graus...

Papallones al mercat

Diumenge al mati les filmacions comencen a l'hora d'esmorzar. Les Cynthies es congreguen als datils i en Graham les filma des de la terrassa del riad. En Constan no pot escapar-se de la creativitat dels joves reporters que l'immortalitzen mentre pren el te en una simlada calma matinal.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Havent esmorzat ens dirigim a Agz amb la intencio de filmar el mercat. El que havien de ser uns simples plans costumistes, amb en Constan caminant entre les parades, acaba essent una de les millors filmacions del cap de setmana. Les caixes de datils son plenes de Cynthies que no semblen immutar-se per la presencia de compradors i venedors de gestos bruscos. Comparteixen la llaminadura amb mosques i vespes.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

En Graham ho filma a dos pams de distancia. Els venedors actuen amb tota normalitat davant la camera pero un cop acabem de filmar demanen recompensa. Sembla ser que no es la primera vegada que els filmen.

Agdz no es un poble desconegut per a mi. Aquesta primavera hi he estat tres vegades. En Hassan, propietari d'una botiga de souvenirs ens convida a fer un te amb safra. Dins la botiga el rebombori i la calor del mercat queden lluny. Conversem amb en Hassan i abans de marxar li deixem 200 dirhams que repartira entre els venedors afectats d'estres escenic.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

De tornada cap a Afra, al trencant de Tazzarine, ens para la policia:

- Bon dia. Voste anava a 65 km per hora i la senyal diu 60.
- Pero...
- A mes no porta el cinturo cordat.
- Me l'acabo de treure ara mateix!!
- Au va, passi.

A la tarda les filmacions se centren en la posta d'ous i les orugues. Les imatges que s'obtenen amb l'objectiu macro son impressionants. Les veiem des d'un monitor situat a l'ombra. La casualitat fa que filmem com una formiga arrenca un ou acabat de pondre.

En Graham s'obsessiona amb una papallona sobre uns datils vermells. Te al cap un muntatge amb les imatges del mati: en Constan prenent el te amb el palmerar de fons, un zoom a un grup de datils on voleien unes papallones per acabar amb el macro que esta filmant ara on es veu l'espiritrompa de la papallona libant el datil.

Abans que es pongui el sol filmen el comportament sexual consisten en baralles de mascles i vols de corteig femella-mascle.

Jo m'he passat la tarda jugant amb els nens intentant que s'apartessin de la zona de filmacio. Com que avui es diumenge hi ha casi tots els nens del poble, uns quinze, de totes les edats. En un moment que abaixo la guardia tinc la camiseta plena de fulles de Forsskaolea, una especie d'ortiga enganxosa.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Em poso a fer una aquarel.la i tots els nens s'asseuen al meu voltant en silenci. He trobat la manera de tenir-los entretinguts!!!

Pero al cap de poca estona s'avorreixen i la majoria tornen a correr amunt i avall. Nomes tres es queden tota l'estona amb mi observant tots els moviments que faig i comentant la similitud del dibuix amb el paisatge: - S'ha deixat aquells datils. - Aquella palmera es mes alta. Em sembla entendre. Per un moment tinc la sensacio que comprenc millor el berber que l'angles dels colegues britanics.

Quan el sol es pon tornem al riad. Ha arribat un grup de nens americans en bicicleta. Sembla que estem en una casa de colonies. Ens hem de replegar i compartir habitacions. Res a veure amb la nit abans que teniem tota la casa per nosaltres.

Havent sopat conversem amb en Mohamed, germa d'en Hassan. Ens explica que fa poc li varen retirar el carnet de conduir i que dema ha d'anar a Ouarzazte a fer papers. Es dedica a transportar camells en una pick-up. Diu que n'hi caben quatre...

Ha creuat el desert innombrables vegades. Mauritania, Argelia, Mali. Viatja de nit esquivant els controls fronterers. Com a bon saharaui el desert per a ell no te fronteres.

Granotes devoradores de Cynthies

Dissabte al mati trobem la Victoria a la recepcio de l'hotel esperant-nos. En Theo i en Graham son a buscar els trespeus als estudis de filmacio. Tornen amb dues caixes de fusta. Es tot el que els han pogut oferir. Les faran servir de base per als "baby-legs".

Poc despres de sortir d'Ouarzazte parem a revisar els camps d'userda del punt 41. En Graham diu que ja en te prou d'userda i seguim mig quilometre vall amunt on dimarts varem veure unes mates d'Inula plenes de papallones. Tot segueix igual! La densitat de lepidopters es impressionant. Tambe hi ha licenids i papallones nocturnes.

Descarreguem el material i comencen a filmar. Son les 10 del mati i ja fa una calor insuportable. M'avorreixo. Ja he fotografiat tot el que podia. Vaig a donar un volt.

A la distancia, sota unes palmeres veig mes mates d'Inula. A mesura que m'hi acosto veig que darrere les mates hi ha basses d'aigua i que son plenes de granotes. Les granotes em veuen. Algunes salten a l'aigua. La resta esta a punt de fer-ho. Em quedo quiet.

De cop i volta apareix una Cynthia. Es posa damunt una flor d'Inula. Les granotes s'obliden de mi i es tomben cap a la papallona. L'observen com autentics depredadors. Una de les granotes s'acosta poc a poc aprofitant l'ombra de la planta. Aixeca el cap sense treure-li la vista de sobre i ZAS!!! En una mil.lessima de segon ha atrapat la papallona amb la boca. Emet un crit de satisfaccio. Jo tambe.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Les meves gambades no son prou llargues per lo rapid que vull arribar a anunciar l'observacio! Venen tots fins a les basses. Esperem uns minuts i l'espectacle torna a comencar. No ens ho podem creure. En Graham no dona abast per filmar-ho tot.

Ha estat la primera observacio d'un atac amb exit de granota a una Cynthia. Ja no ens caldra arribar fins a la cascada de Tizgui on en Constan hi va veure diversos intents l'any 2003.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

A la tarda arribem al palmerar d'Afra. Dimecres, mentre hi passejavem, en Constan va coneixer en Hassan que li va mostrar el riad on treballava. Es un lloc magnific per fer-hi el camp base pel cap de setmana.

Un cop hem deixat l'equipatge anem a donar un tomb pel verger. Un grup de nens i nenes ens segueix encuriosits. La Vic reparteix llapissos de colors i pots per fer bombolles de sabo. Els nens disfruten de valent. Les nenes tambe.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

De científic a movie star

Divendres anem a passar el dia a Ait Ben Haddou. De bon mati ens n'adonem que les Cynthies no seran les uniques protagonistes. Mentre esmorzem puc veure una copia del pla de treball que en Theo te sobre la falda. Hi ha escrit amb lletres ben grosses: INTERVIEW WITH CONSTANTI.

Ja d'anada cap a la kashba centenaria ens fan parar per prendre uns plans del cotxe a la carretera. Molt amablement em diuen que jo no puc sortir-hi. Exigencies del guio...

De seguida comprovem q son molt professionals. Ho volen repetir tot quatre vegades.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Arribats a lloc traslladem el material fins els camps d'userda. Les Cynthies no ens decebe. Potser ni ha mes que dimarts. Amb una densitat de fins a tres papallones per metre quadrat aquestes petites parceles semblen estudis de filmacio a mida pel proposit dels nostres colegues.

En Graham col.loca la camara al bell mig de la parcel.la mes poblada. Amb el barret posat i la cara plena de crema solar es disposa a passar una estona sota el sol. En poca estona te les primeres actius davant de l'objectiu. A les papallones no sembla importar-los la nostra presencia doncs estan abstretes per l'abundancia de flors liles.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

En Theo entrevista en Constan. Mes tard repetiran l'entrevista enmig del camp d'userda.
Mentrestant la Victoria intenta localitzar un tripode perque el que porten s'ha trencat en intentar colocar-li una extensio. Fa trucades a l'oficina de Bristol i a un estudi de filmacio a Ouarzazate.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Havent dinat entrem a la kashba per pujar fins al cim del turo que la corona. Hi esperem veure el comportament anomenat hill-topping en que els mascles es barallen per aconseguir el territori mes ben situat: el punt mes alt del turo.

Quan arribem a dalt hi trobem mes turistes que papallones. La majoria es desinteressen de les explicacions del guia per acabar escoltant una classe magistral d'en Constan sobre la migracio de la Painted Lady. Ens quedem alla dalt fins que marxa el sol.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

BBC is here !!!

Avui hem tornat a comprovar que fer plans no serveix de massa. Al darrer missatge que varem rebre ahir al vespre, els anglesos ens deien que sortirien de Marraqueix cap a quarts de vuit del matí. Sortint a aquesta hora i sense còrrer pots ser a Ouarzazte a les 11 del matí. I així és com varem quedar. A les onze del matí davant l'hotel Royal.

Nosaltres a les 9 ja estavem afaitats, esmorzats i fent plans d'anar a Ait Ben Haddou així que arribessin els periodistes. I entre pla A i pla B ens ha arribat un SMS que tot just sortien de Marraqueix. Hem passat al pla C: anem a conectar-nos una estona a Internet a posar ordre a les fotos i correus.

Cap a un quart de dotze un altre missatge: hem parat a 50 Km de Marraqueix perque hem vist algunes papallones i una oruga.... Aqui si que hem flipat. Una oruga? Però si aqui n'hi ha milers!!!!!! a 50 km de Marraqueix? Encara els en falten 250!!!

El sol cada cop estava mes alt i el dia era el mes caluros des que varem arribar. Ja no sabiem que fer per passar l'estona. L'exces de te ens ha posat nerviosos i no podiem parar quiets. Hem enviat un missatge als viatgers: Quan passeu el coll de Tichka feu un missatge. D'aquesta manera teniem un marge d'una hora. I ens n'hem anat a donar un volt.

Aixi ha sigut com hem trobat una zona ajardinada amb unes compostes grogues plenes de Cynthia. Encara no sabiem que serien l'estrella del dia.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

El missatge de resposta ha arribat a les dues menys deu. Deia que passat el coll havien comprat unes pizzes i que menjaven tot vinguent. Hem anat a dinar i a fer el te (el tercer del dia) per esperar-los. Mentre esperavem ens distreiem veient passar cotxes de guiris i preguntant-nos: seran aquests? seran aquells? Vindran amb 4x4? Seran joves o grans?

De cop s'ha acostat una parella de nois joves, han mirat la terrassa de dalt a baix i han passat de llarg cap a l'hotel. Hem dit seran aquests? I si que ho eren! Que fort! no ens han reconegut. És més, no ens han distingit entre la clientela autòctona! Si que estem integrats...

Aixi ha sigut com hem conegut la Victoria, en Theo i en Graham. Després de dies d'intercanviar mails i sms per fi els posavem cara. Venien amb un 4x4 enorme i ben carregats d'equipatge i material per filmar.

Un cop instal.lats ja eren quarts de cinc de la tarda i ja no valia la pena anar fins a Ait Ben Haddou. I hem decidit tornar a les flors grogues a veure què. I les papallones continuaven alla. Fins i tot semblava que n'hi havia més. A cinc minuts de l'hotel teniem el primer punt de filmació! Al cap de poca estona de ser allà hem comencat a veure interaccions entre individus. Bàsicament baralles entre mascles. En Graham s'ha fet un fart de filmar aquella petita mata de flors.

Ens hem quedat allà fins que ha sigut fosc.

A veure que trobem demà...

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Reconeixement del terreny

D'aqui un parell d'hores arriba l'equip de la BBC a Ouarzazate. Nosaltres hem aprofitat aquests dos dies previs a la trobada per visitar el maxim nombre de llocs possible i aixi identificar les millors localitzacions per a filmar.

Dimarts ens vam llevar com nous despres de l'intens inici de viatge. La pluja havia quedat enrere i el dia comencava amb un cel ben clar. Havent esmorzat ens vam dirigir cap a Ait Ben Haddou, la primera localitat q voliem visitar. Al llarg de tota la carretera fins al nostre desti les Cynthies es comptaven a centenars. I tot just eren les 9 del mati! Volaven cap al nord pero no era un vol de migracio sino mes aviat una busqueda de fonts de nectar. N'hi havia d'esclafades a l'asfalt i vam poder veure com un oportunista colit touareg s'en cruspia una.

Arribats a Ait Ben Haddou vam caminar riu amunt deixant enrere la zona mes turistica per donar un cop d'ull a un grup de parcel.les conreades on unes dones segaven l'ufals florit. Ens varem entretenir revisant cards i malves sense saber que uns metres mes amunt ens esperava la primera gran sorpresa del viatge.

Les parceles on l'ufals era florit concentraven milers de papallones escalfant-se amb el primer sol del dia i libant el nêctar de les abundants flors liles. Ja teniem la primera localitzacio per a les filmacions! A mig quilometre escas d'un element arquitectonic catalogat com a patrimoni de la humanitat n'acabavem de trobar un altre de natural que no tenia res a envejar-li!

From Cynthia Marroc Tardor 2009

From Cynthia Marroc Tardor 2009

A la tarda varem visitar la vall del Dades pero el cel es va anar tapant gradualment cosa q va fer disminuir l'activitat de les papallones. D'altra banda el trajecte fins a Boumaine du Dades es va fer mes llarg del que esperavem. De tornada cap a Ouarzazate i amb una esplendida posta de sol com a telo de fons ens va parar la policia:

- Voste conduia a 82 km per hora en una zona amb un limit de 60. - Si senyor policia. - Sap que aixo son 400 Dirhams de multa ? - No, no ho sabia. - I doncs ? - No tinc 400 Dh aqui (mentida tactica) - I doncs ? - Posim una multa i ja la pagare a Ouarzazate. - Donim els 400 Dh. - Nomes en tinc 100. - Donim els 100 doncs. - Aqui te. - D'acord. I ja ho sap: no corri. - Si ja ho se: xuia xuia (a poc a poc)... - Oh! parles arab? - Xuia xuia (una mica) - I que feu per aqui ? - Busquem papallones [aqui va un rollo sobre les migracions, les orugues, els ous...] - I amb aixo us guanyeu la vida ? - D'aquella manera. Tenim el just per anar tirant (cara de pena)...

I el senyor policia en un arrebato de generositat ens va tornar els 100 Dh i ens va desitjar un bon viatge. El dia hauria estat rodo si el barca no hagues perdut el partit.

Ahir dimarts varem baixar per la vall del Draa passant per Agdz en direccio a Zagora. Al cap de poca estona varem trobar mes camps d'ufals florit amb grans concentracions de Cynthia. Tambe varem observar concentracions notables sobre mates d'Inula viscosa a la llera d'un oued sec amb palmeres de fons. Una bona localitzacio per a les filmacions:

From Cynthia Marroc Tardor 2009

A partir d'Agdz comenca un palmerar quasi continu fins a Zagora. Aquesta epoca de l'any les palmeres estan carregades de datils madurs a punt de ser collits. I les Cynthies ho saben i sembla que els agrada libar el sucre dels datils caiguts. Varem fer diverses incursions en els tranquils vergers que creixen sota les palmeres. I en totes varem trobar papallones i erugues en diversos estadis.

Cap a les tres de la tarda i amb una llum immillorable per a les filmacions vam observar els primers coportaments territorials i d'aparellament. A cada petita parcela entre palmeres hi havia centenars d'individus esvalotats. Baralles de fins a quatre mascles! Un mascle i una femella destorbats per un segon mascle emprenyador. Una altra baralla aqui. Una altra persecucio alla... Realment estressant! Esperem que la camara pugui pendre bones imatges d'aixo doncs costa descriure-ho amb paraules.

From Cynthia Marroc Tardor 2009