 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
Després d'esmorzar fan unes preses al camí de sortida del palmerar. La Victòria em fa una entrevista ràpida i filma el bloc de notes i les aquarel·les. Sembla que ho posaran a la web del programa. M'ho podien haver dit divendres i així no m'hauria passat el cap de setmana passant per davant la càmara com aquell qui no vol la cosa...
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
Fan unes darreres filmacions a la carretera i parem a Agz a fer benzina, inflar les rodes i comprar aigua. A la sortida del poble parem per despedir-nos. Ara que començava a entendre'ls... Ells encara volen parar a les mates d'Inula per fer les darreres preses. Arribaran a temps a Marràqueix?
Nosaltres agafem agafem el trencant cap a Tazenakht com varem fer el mes de març. Revisitem el punt 15 on hi ha tots els cards secs. La verdor de primavera ha deixat pas al groc tardoral. Quina diferencia!
Ens desviem cap a Foum Zguid i revisitem el punt 16 i un palmerar prop dels punts 17 i19. En l'oued que travessa el palmerar tornem a observar granotes caçantt Cynthies. Aquest cop una granota atrapa una Cynthia al vol! Tambe observem papallones sobre l'aloc (Vitex agnus-castus)
i libant una substancia de les fulles d'una mena de raim de moro.
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
Passem el gual que a la primavera estava desbordat (punt 18) i a uns 20 km de Foum Zguid, poc despres de passar Allogoum ens desviem a la dreta per agafar una pista que ens va assenyalar en Mohamed sobre el mapa la nit abans. Ens va dir que era una drecera per arribar fins a Tata i que el paisatge era molt mes bonic que per la carretera principal.
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
La drecera ho deu ser per un 4x4 doncs amb el nostre petit Fiat Palio el cami s'ens fa llarguíssim. Passem diversos guals destrossats per les riuades i que hem de vorejar per guals imporvitzats uns centenars de metres riu amunt o avall. Ens trobem en una inmensa vall desèrtica només amb roques i alguna acàcia, vorejada pel Djebel Bani al sud i pel gruix de l'Anti Atlas al nord. En tota la tarda només ens creuem amb dos vehicles. Un d'ells un jeep de la policía:
- Bon dia, d'on sou? Siusplau els passaports. Cap on us dirigiu? Podeu obrir el portamaletes? Oh! què és tot això?
- Bon dia, aqui té els passaports. Anem cap a Tata. Són mostres de papallones. Estudiem les papallones. Som biòlegs.
- Ah, molt bé. Bon viatge.
Arribats a Akka Ighane tornem a trobar la carretera asfaltada. Ens parem en un palmerar quan el sol ja comença a caure. És ple de mascles marcant territori.
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
La primera parella mascle-femella que veiem es para davant nostre en un tronc de palmera. El mascle dona cops a la femella amb les antenes. Canvien a les fulles d'una palmera petita. Altre cop el mateix ritual. Tornen a canviar de lloc. Sempre a una alçada de metre i mig de terra. Sembla que hi ha feeling.
Amb en Constan ens ho mirem a una distància prudent. Estarem de sort i podrem observar la còpula? Doncs si!! Sense acabar de creuren's-ho presenciem l'escena des d'una posició inmillorable. A uns dos metres de distància i amb els intensos rajos del sol ponent. Aquesta observació tanca el cicle que hem seguit tot l'any. Hem vist les Cynthies migradores, les hem vist ponent ous, creixent com a orugues, hem trobat milers de crisàlides, n'hem observat desenes d'enemics, hem vist els mascles barallant-se entre ells i cortejant les femelles i ara finalment observem la còpula: l'inici i el final de tot el cicle!
 |
| From Cynthia Marroc Tardor 2009 |
En Constan proposa esperar un parell de minunts doncs un cop enganxades s'hi poden passar tota la nit. Fem unes fotos de la feliç parella i continuem el nostre camí cap a Tata.
L'hotel Sahara no és el més luxós en el que he estat però després de passar el dia en aquella pista polsosa la dutxa em senta de meravella. El sopar al restaurant del costat és reconstituent: amanida marroquina, tagine de pollsatre amb olives i macedònia de dàtils amb plàtan i raïm.
Després de fer un tè observant el moviment del carrer anem a intentar descansar el que ens deixi la calor. Són les onze de la nit del 26 d'octubre i el termòmetre marca 26 graus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada