dilluns, 19 d’octubre del 2009

Un començament complicat

Essent politicament correctes podriem dir que el viatge no va començar exactament com l'haviem planejat. Ens va passar per alt el petit detall de comprovar la caducitat del passaport d'en Constanti i no el van deixar pujar a l'avio. Per viatjar a Marroc el passaport ha de tenir una validesa minima de 6 mesos i el seu caducava el mes vinent. No cal que us descrigui com s'ens va quedar la cara...

Dins la desgracia vam tenir la sort que hi havia un altre vol just l'endema i que encara tenia places lliures. Ens vam arriscar i varem fer un canvi de bitllet. L'exit de la solucio exigia que en Constan aconseguis un nou passaport l'endema a primera hora del mati per arribar a temps a agafar l'avio.

Aixi doncs ens varem separar al cap d'un parell d'hores de trobar-nos. En Constan cap a casa i jo cap a Marraqueix (amb un refredat que deu ni do). I amb la incertesa del que passaria l'endemà. No podia sortir malament doncs no hi havia cap altre vol fins divendres.

I ha funcionat. Cap a les onze del mati he rebut el missatge q confirmava q tot ha sortit be i que ja és a l'aeroport. Ara era el meu torn: llogar un cotxe i anar a esperar-lo. De cami a l'aeroport m'aturo als jardins de La Menara. Entre les oliveres veig les primeres Cynthies volant. Són realment velles i atrotinades després d'un viatge de centenars de kilòmetres. Les puc veure posant ous sobre les malves. Parant atenció localitzo alguns nius amb orugues en diferents estadis. En recullo una mostra per donar-li una sorpresa a en Constan.

L'avió arriba puntual al mateix temps q el cel es tapa i se senten els primers trons provinents de l'est. Tot i que la zona de l'Atles està ben negra decidim fer el viatge fins a Ouarzazate per guanyar temps. Les observacions d'aquest migdia a La Menara ens donen tranquilitat.

Hem arribat a Ouarzazte de nit. Tot el viatge ha estat sota una pluja intensa i en alguns moments de tormenta forta (quins llamps!!). Havent passat el coll de Tizi'n Tichka hem trobat uns quants esllavissaments i un parell de oueds desbordats. Tot i aixó hem arribat a l'Hotel Royal ben secs. Només ens queda sopar i dormir.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

2 comentaris: